EL CORPUS
El Corpus a Mataró / Elements característics
Segurament els paperets i serpentines són un dels elements més característics dels Corpus mataroní i també és un fet diferenciat de les altres ciutats.
Aquest element consistia en què hi havia unes persones que anaven amb un cove de vímet que estava ple de paperets tallats molt petits i de diferents colors i també de serpentines. Abans de passar la processó aquestes persones feien el recorregut tot oferint-los a la gent, i sobretot, a la canalla.
L’Àliga és l’entremès més solemne que balla en actes importants d’algunes ciutats i forma part del bestiari que recorre carrers i places. És un dels elements més antics, ja que n’hi ha que daten del segle XIV. Sorgeixen de l’obscuritat dels temps medievals i viatgen cap a l’actualitat de la mà de les processons de Corpus. Aquesta figura s’ha distingit gairebé sempre per la seva funció protocol·lària, inseparable del seu ball propi i representa a la ciutat. És l’animal més solemne, símbol de poder, majestuositat, justícia i reialesa. L’acte de benvinguda a la ciutat que es pot fer a una persona o col·lectiu és que l’Àliga balli davant seu.
La Família dels Gegants de la Ciutat està formada per en Robafaves, el cap de família; la seva dona, la Geganta; la seva filla, la Toneta i el marit d’aquesta, en Maneló, a més de tota una cort de nans que sempre els acompanyen ballant alegrament i que contrasten amb la solemnitat dels gegants.
Les catifes es feien als carrers més plans ja que d’aquesta manera les flors no anaven avall i, a més a més, quedava més lluiten veure’ls molt més uniforme. Normalment es feien a la processó del diumenge ja que era quan es podien preparar millor. Tot i que el dijous era festa, no podien fer-les, ja que el dia abans sí que era feiner. Es feien als carrers següents: Carrer Nou, Carrer d’Argentona i Carrer Sant Josep.
Les 40 hores era un dels preàmbuls de la festivitat de Corpus i, segurament, un dels actes més desconeguts. Consistia en què uns dies abans del dia de Corpus es feia el trasllat de la Custòdia, que estava guardada en algun altar més petit i es portava a l’altar major. Allà, durant, 40 hores, es feia una vetlla.